Per què escric?


A vegades el pensament és tan fugaç que part del que pensem queda engolit en un forat del temps. Els mots escrits sobre un paper, recullen aquests microscòpics bocins de vida i els tornen fragments poètics.

M'escric: un poema de fa mil anys

M’escric
perquè si em parlo no em sento,
ja que sóc part de l’escenari d’un teatre,
del qual no puc ser alhora espectador i actor.

M’escric
per esbrinar històries viscudes,
arxivades cautelosament rere el teló,
ara esquinçat pel pas del temps.

M’escric
per veure sense benes als ulls,
la lletjor i la bondat,
de la meva pròpia pell.

M’escric
sense pretensions,
sense jutjar-me,
només per acceptar-me
tal com sóc.