dimecres, 3 de juny del 2020

A fora i a dins



De nou agafo la meva enyorada ploma, de nou deixo volar coloms. Feia massa temps que no escrivia.

L'apunt d'avui havia de ser un poema, però m'he adonat que el volia deixar lliure de mètrica, lliure del tot fins i tot de ser un poema lliure.

A fora i a dins

Gairebé ni són les deu. Quatre persones a la platja, ni petjades a la sorra,  ni vent que la despentini.

El sol matiner només ha entebeït l'aigua, però ja té ganes de banyar-s'hi. Un petit onatge murmura suaument sota els peus de la nena trista.

Pas a pas, l'aigua li va absorbint la sorra, se li escola sota els dits dels peus, de baix a dalt, pels genolls, la panxa, els braços, fins que ja li sura tot el cos.

Tombada panxa enlaire i amb les orelles a dins, escolta el so de la mar. Deixa els braços mig a fora, com a uns rems que no mouen la barca. Dels peus en fa timó, que només mourà si l'arrossega alguna inesperada corrent.

El cap mig a dins, mig a fora. Tanca els ulls però, no sense mirar les boires just un moment, abans d'endinsar-se en el seu món de fantasia.

A dins, les orelles li capten els sons de la mar, a fora queda tot com allunyat, ressona alguna veu, potser la sirena d'un vaixell. A dins entra en una comunió de sons, els propis, el cor, el buf dels pulmons i la seva imaginació, a fora, només l'escalfor i el plaer del pessigolleig a la pell.

Juga amb la respiració, lenta o fort, l'aire pel nas o per la boca i els sons els modela segons s'inspira: com una alga o com un peix de terra i mar.

Un raig de sol ja li travessa la parpella, per avui tot s'ha acabat, mou lentament els rems i el timó per tocar la riba, a poc a poc de nou s'escola l'aigua, aquest cop, de dalt a baix fins tocar ja la sorra fina.

I camina...

2 comentaris:

Unknown ha dit...

La ploma a les teves mans vola lliure

Toni López ha dit...

Molt bé m'ha transportat a la platja