Enguany, estic
fent un recull de dones catalanes poetesses, filòsofes, cantants i pintores que,
per un motiu o un altre, m'han captat l'atenció, bé sigui pel moment en el qual
han viscut o per la vida que han portat. Mitjançant la seva obra, algunes han
plasmat la repressió que han patit i pateixen les dones al llarg de la història.
Avui penjaré un
poema de Caterina Albert (Víctor Català), que potser no és que sigui el més
representatiu de la seva obra, però que m'ha semblat potent.
El Cant dels mesos (1901): Juliol
Juliol roent, roent,
ubriac de llum i de vida;
Juliol roent,
roent,
passa corrent!
Portes el deliri als ulls
i en la sang les foguerades;
portes el deliri als ulls
i tot tu bulls!
Deixaràs els
camps rostits
i escaldades
les parpelles;
deixaràs els
camps rostits
i els esprits
entenebrits.
Ton deliri destructor
ofega en son si la vida;
ton deliri destructor
crida a la mort,
que mai fa el sord.
No
t'estimo, Juliol,
lasciu
com una bagassa;
no
t'estimo, Juliol,
roent
d'un sol,
erm
de consol.
Juliol
roent, roent,
ubriac
de llum i de vida;
Juliol roent, roent,
passa corrent,
passa corrent!
2 comentaris:
Potent com la vida i obra de la Caterina. Gr6per portar-nos-la
Gràcies per la visita i comentari al meu blog.
Tens raó, és potent i per això l'he triat. Si el recites en veu altra, et transmet el seu coratge.
Publica un comentari a l'entrada