Juliol

Enguany, estic fent un recull de dones catalanes poetesses, filòsofes, cantants i pintores que, per un motiu o un altre, m'han captat l'atenció, bé sigui pel moment en el qual han viscut o per la vida que han portat. Mitjançant la seva obra, algunes han plasmat la repressió que han patit i pateixen les dones al llarg de la història.

Avui penjaré un poema de Caterina Albert (Víctor Català), que potser no és que sigui el més representatiu de la seva obra, però que m'ha semblat potent.

El Cant dels mesos (1901): Juliol

Juliol roent, roent,

ubriac de llum i de vida;

Juliol roent, roent,

passa corrent!

Portes el deliri als ulls

i en la sang les foguerades;

portes el deliri als ulls

i tot tu bulls!

Deixaràs els camps rostits

i escaldades les parpelles;

deixaràs els camps rostits

i els esprits entenebrits.

Ton deliri destructor

ofega en son si la vida;

ton deliri destructor

crida a la mort,

que mai fa el sord.

 No t'estimo, Juliol,

lasciu com una bagassa;

no t'estimo, Juliol,

roent d'un sol,

erm de consol.

Juliol roent, roent,

ubriac de llum i de vida;

Juliol roent, roent,

passa corrent,

passa corrent!