dissabte, 4 de juliol de 2020

Avui pintem


Recupero un dels contes infantils que l'àvia relatava asseguda a l'eixida, mentre la miràvem embadalits.

Es tracta de La puntaire, que em va servir d'inspiració per pintar aquest quadre, on al fons de la platja s'hi alça la Punta dels Guíxols de Sant Feliu, de la qual sempre he estat enamorada. En aquest turó m'hi vaig imaginar la petita Puntaire, esperant temorosa el vaixell que la vindria a buscar.

Era una història que ens feia caure les llàgrimes, tot i que sabíem que tenia un final feliç (feliç d'acord amb l'educació sexista de l'època, clar).

El relat portava la seva cançoneta incorporada, de la que només en recordo aquesta estrofa. M'hi falta, però, el to melancòlic que només l'àvia li sabia donar mentre la cantava.

A la voreta del mar hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que fent puntes al coixí
va arribar a ser reina...

En acabar, la cosíem a preguntes, que ella ens responia com bonament podia.

Avui en dia el final d'aquest conte el reescriuria de cap a peus, tal com un dia ja vaig fer amb el de la Bella dorment (que un altre dia us escriuré al blog). De fet, en reescriuria molts, però no només dels antics, sinó també un munt dels actuals. Segueixo veient que, després de tants anys, el tema de la igualtat ha avançat ben poc.

Dones, on som? Escrivim els nostres propis contes, que la nostra història sigui això, la nostra i escrita des de la nostra mà i sense la reproducció d'estereotips. 


Cap comentari: