dilluns, 20 de juliol del 2020

Viure amb l'ai al cor



Definició: Amb una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d'allò que es pugui esdevenir / [estar] molt intranquil, ple de temença, d'un perill que es considera pròxim / témer per una cosa considerada imminent, però que no se sap quan ha de produir-se.

Actualment vivim literalment amb l'ai al cor, perquè ens l'han anat injectant en vena gota a gota. Hem anat veient com han anat destruint a poc a poc la sanitat pública catalana, que ens ha portat a les mancances que actualment patim i que s'han fet evidents amb la pandèmia.

Els morts s'han comptat a mils per la prepotència i inoperància dels polítics que han prioritzat el diner a la vida i no han aïllat el focus a temps. Tot això ha desbordat hospitals i extenuat sanitaris, que han hagut de treballar sense mitjans ni material de protecció adient. Els malalts ingressats, patint sols el que mai sabrem, al menys a curt termini, i els malalts crònics a casa, sentint-se com peces prescindibles, oblidades i sense saber què fer. Sento parlar tan clar, però no valen les subtileses en moments així. Aquesta pandèmia no és un refredat ni una grip comú com ens van voler fer creure al principi i els que tenim una mica de cultura sanitària sabem que no diuen ni diran de la missa, la meitat. Això només és la punta de l' iceberg.

Els catalans fa temps que sobrevivim entre diversos "ais al cor" que gestionem com podem. No oblidaré quan el Diario Público, l'any 2016, va tenir la valentia de fer pública la conversa gravada d'un ministre espanyol dient: "les hemos destrozado el sistema sanitario". No, no ho oblidaré, perquè vaig ser una de les que estava orgullosa d'haver posat el seu granet de sorra per pujar-la.

Quan aquest diari va fer sortir a la llum tota aquesta mesquinesa, per què tots els professionals sanitaris no van sortir al carrer? Per què la majoria de nosaltres només es va esgarrifar des de la butaca o va bramar des de les xarxes socials? 

El confinament m'ha fet cavil·lar molt sobre el paperot que han fet els Col·legis obligatoris de Metges i d'Infermeria, ara i molt abans de la pandèmia. Eren faves comptades: a més retallades, més mancances.

Obrim el ulls!

Potser aquest enllaç us pot interessar.
*us general, no recollit al DIEC