dimecres, 22 de juliol de 2020

Riure per viure

(fotografia extreta d'un banc d'imatges gratuïtes d'Internet)

No sé si estareu d'acord amb mi, però trobo a faltar el bon riure en les pel·lícules. Fa tant de temps que no ric de gust davant d'una pantalla!

Reconec que no ha de ser gens senzill saber fer riure i que per això molts cops es confon l'humor amb les bretolades.

A mi m'agrada riure, veure riure i compartir el riure. A vegades noto aquesta crida i és per això que fa temps ja li vaig dedicar un poema.


Necessito riure amb ganes,
amb energia, amb força.

Sentir com m'empenta 
la bogeria a fora d'un local
ple de silenci.

Riure fins cargolar-me
pel passadís de casa.

Riure només per riure, per recordar
allò que ha provocat l'esclat.

Riure cada dia pel sol fet
de sentir-me viva.

© Núria Sagués
La infinitud dels eclipsis

Cap comentari: