(fotografia extreta d'un banc d'imatges gratuïtes d'Internet)
No sé si estareu d'acord amb mi, però trobo a faltar el bon riure en les
pel·lícules. Fa tant de temps que no ric de gust davant d'una pantalla!
Reconec que no ha de ser gens senzill saber fer riure i que per això molts
cops es confon l'humor amb les bretolades.
A mi m'agrada riure, veure riure i compartir el riure. A vegades noto
aquesta crida i és per això que fa temps ja li vaig dedicar un poema.
Necessito riure amb ganes,
amb energia, amb força.
Sentir com m'empenta
la bogeria a fora d'un local
ple de silenci.
Riure fins cargolar-me
pel passadís de casa.
Riure només per riure, per recordar
allò que ha provocat l'esclat.
Riure cada dia pel sol fet
de sentir-me viva.
© Núria Sagués
La
infinitud dels eclipsis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada