El trèvol

S'ha afanyat a florir un petit trèvol a l'hort, li han deixat poc marge entre la passera de formigó i l'enreixat amb el qual han tapat la terra que li permetia créixer. Ell, però, fent servir la perseverança, s'ha adaptat a través d'aquesta minsa escletxa.

-Nena, arrenca aquesta herbota que és una plaga per a l'hort - deia el besavi.

-Però avi, si diuen que porten bona sort...

-Vatua l'olla!- responia- mira tu amb què em surts ara. Sort és tenir les tomaqueres plenes de tomàquets per menjar.

Tenia un hort preciós, ple de colors que anaven des del vermell intens dels tomàquets, a la variada gama de verds de les pebroteres, difuminant-se al costat del groc dels pàmpols de raïm madurs que penjaven de la parra.

L'hort encara hi és, però no s'hi assembla gens, ni en el color, ni en les formes, ni en la cura que ell en tenia. Enguany amb el confinament hem recuperat una mica del seu esperit, però gens de la seva traça per mimar-lo.

-No avi, avui no l'arrencaré aquest fals trèvol, tot i que, tal com tu deies, ha resultat ser una herba invasora- Crec que podré conviure amb ella, al final potser li he trobat altres virtuts no descrites, com la de la seva companyia.

Al seu costat m'he fet un lloc de descans i repòs del pensament. Als matins m'assec a prop seu només per mirar-lo, doncs li reconec el gran esforç que dia a dia fa per adaptar-se i sobreviure, tot i l'afany que fa més de cent anys vós vàreu fer per erradicar-lo i amb raó, en els temps tan difícils que us va tocar viure.