Relatiu

A cops et sé vagant a prop

en les nits de poca lluna.

T'esmunys com un escurçó

sota la pell quan somnio.

Immòbil,

banyada de suor freda,

gèlida,

sense batec,

com ofec que engoleix el temps.

Soc paret fins que te'n vas

pensant que no t'he sentit.

D'aquests hiverns en tinc sovint,

però a l'alba torna la primavera,

floreix l'ametller i canta la merla.

Llavors és quan navego entre aigües

manses i cels d'un blau intens on

gairebé m'hi emmirallo.

Ballant,

saltant,

bategant

com el temps ara sense hores.

Núria Sagués