Dissabte vaig anar a comprar a la peixateria i em vaig fixar més que mai en el volum de porexpan que reparteixen amb les vendes.Temps enrere quan em volien posar el peix en aquest tipus de safata, deia que me l’emboliquessin amb el paper d’estrassa com sempre. Francament, me’n vaig cansar perquè ja estava farta que em miressin i tractessin com una maniàtica. He de dir que vaig canviar de peixateria; en principi, em vaig trobar amb el mateix problema, però després d’explicar-los les meves raons em sento més ben tractada i respecten la meva postura.
Precisament, avui m’han enviat un correu electrònic parlant del reciclatge de les bosses de plàstic —un powerpoint d’aquests que corren per la xarxa— dient que el vertader reciclatge de les bosses i deixalles de plàstic està molt lluny de ser veritat i que els surt més econòmic el seu vessament al mar. Hi havia unes fotografies amb diferents animals marins atrapats en aquestes deixalles plàstiques que m’han encongit el cor. No puc saber si aquesta informació és vertadera o falsa, però m’ha tornat a venir al cap immediatament el tema del porexpan.
He entrat a Internet i he fet la cerca de la paraula porexpan. Jo sempre l’havia considerat del grup dels plàstics i veig que no anava errada perquè he anat a parar a la pàgina d’Aquí recliclem.cat i m’ho han confirmat.
Per als que encara no s’han decidit com jo a anar a comprar el peix amb les capsetes de Tuperware que, a part de ser còmodes i netes, poden anar de la peixateria al congelador, deixo aquí aquesta reflexió i de pas —potser també — pensem en el que trobem en els productes envasats de les grans superfícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada