Fa temps que, com molts de vosaltres, vaig sentir parlar d’un espai virtual —del qual no diré el nom per no fer propaganda— on la gent podia comprar parcel·les, cases... Em va cridar l’atenció la informació que en van donar a la televisió i vaig entrar a visitar-lo a Internet.
Em va fer pensar tot el que allò significava. No ho entenia, bé, ni ho entenc encara; sobretot, no entenc que una persona s’hagi d’inventar una vida virtual i molt menys comprar una casa virtual, en un terreny virtual, amb uns mobles virtuals.
Que no en tenim prou amb les hipoteques reals?
Antigament, per somniar truites no s’havia de pagar. No seria millor intentar millorar o canviar la nostra vida fins allà on es pugui?
No em feu cas; és que estic xapada a l’antiga.
Avui m’ha passat pel cap això i no sé pas què se’n deu haver fet d’aquest espai virtual, de segur que ja deu ser molt gran i potser deu ser fantàstic; però jo, si mai em compro una caseta, serà a la Costa Brava.
Em va fer pensar tot el que allò significava. No ho entenia, bé, ni ho entenc encara; sobretot, no entenc que una persona s’hagi d’inventar una vida virtual i molt menys comprar una casa virtual, en un terreny virtual, amb uns mobles virtuals.
Que no en tenim prou amb les hipoteques reals?
Antigament, per somniar truites no s’havia de pagar. No seria millor intentar millorar o canviar la nostra vida fins allà on es pugui?
No em feu cas; és que estic xapada a l’antiga.
Avui m’ha passat pel cap això i no sé pas què se’n deu haver fet d’aquest espai virtual, de segur que ja deu ser molt gran i potser deu ser fantàstic; però jo, si mai em compro una caseta, serà a la Costa Brava.
1 comentari:
ep, bon gust, la costa brava està molt ben triada.
Publica un comentari a l'entrada