Premi a Montserrat Abelló i dones poetesses


Font de la imatge: Vilaweb

M’he alegrat molt que hagin donat el 40è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Montserrat Abelló. M’ha agradat la franquesa amb la qual s’explica en aquest vídeo de Vilaweb que us enllaço —m’ha encantat la seva espontaneïtat—. He estat contenta que s’hagi donat a una dona. Ui, que he dit!

A vegades, quan llegeixo una notícia que em crida l’atenció, entro a Internet. Internet per a mi fa la funció d’un llibre que vaig tenir a les mans quan era petita i que es deia El porqué de la cosas; no puc pas dir ni què hi havia, mai no el vaig arribar a llegir, però amb el títol en vaig tenir prou. Sabia que si alguna cosa no l’entenia prou bé, podria anar a la biblioteca.

Doncs bé, per a mi Google és aquest llibre elevat a la màxima potència; faig la cerca al cercador i voilà! Per ara, no m’ha defraudat mai, per més beneita que sigui la pregunta. Aquest cop, però, vaig directa al gra a buscar poetesses; en vull treure un llistat.

La veritat és que no ha estat cosa fàcil, però en demanar-li “nom de dones poetesses”, em va sortir aquest enllaç QUARKpoesia-UAB. I cap aquí a fer la primera capbussada, sobretot perquè no fa ni quatre dies, a la llibreria Pla de la Calma, vaig saludar dues dones que estan treballant, precisament, en aquest projecte —una d’elles em va dir que un dia en parlarem amb tranquil·litat, perquè tots anàvem amb una mica de presses, t’he pres la paraula Anna L!—, tot i que jo no ho vaig saber fins aquell moment.

La meva segona cerca va ser conèixer una mica l’obra de la guardonada i vaig entrar el seu nom, Montserrat Abelló, i començo a llegir i penso que aniré demà a la biblioteca.

Després de trobar tot això, em va quedar el cap ple de preguntes i una d’elles és: on són les poetesses?, sóc jo qui no les sap trobar o estan en minoria? Potser estan als fogons, penso; però llavors caic que només hi tenim a la Carme Ruscalleda en aquest camp, i penso si no serà que estan preparant una sopa de lletres a casa i encara no està a punt, o potser s’han tornat transparents. Hi ha qui diu que, amb l’edat, les dones ens en tornem!

No em feu cas, dec ser jo que no en sé, d’estadística; hauré d’escriure la pregunta al bloc de l’annadiu.

2 comentaris:

antoni ha dit...

Jo crec que poques no n'hi ha. El problema és que, si la difusió de la poesia ja és escassa, la de les dones que escriuen poesia ja no t'ho explico. Tot i així, i només en la nostra llengua ja en podem dir unes quantes: Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, la mateixa Mercè Rodoreda... per no esmentar cap de les actuals. De fet, si mires la llista de guanyadors/es de premis de poesia, cada vegada n'hi ha més.
I per desdramatitzar el tema: si al comú de la gent li demanes que et diguin cinc, només cinc, noms de poetes-home, quanta gent creus que te'ls dirà?
Reflexionem-hi, doncs, reflexionem-hi, que deia aquell...

Anònim ha dit...

Antoni, Antoni! Ja hauré de fer deures aquest cap de setmana i preparar una estadística, perquè ho vull argumentar sobre paper. Ves escoltant mentrestant a la Montserrat Abelló en el vídeo.
Una abraçada
Núria