Va d’etiquetes, que no és el mateix que anar d’etiqueta


Avui he reflexionat sobre com som i com ens veuen les persones que ens envolten.

Tot i que la majoria diem que no ens agrada posar etiquetes o etiquetar a ningú, de ben segur que n’haurem posat més d’una; i si hi ha algú que cregui que no ho ha fet mai, que tiri la primera pedra. Us heu mirat les vostres? Jo ara ho faig
Ostres! És veritat, no me les havia vistes i les porto penjades com les llufes, només que aquestes són més difícils de treure perquè no són les del dia dels innocents.
Llàstima que no hi quedi imprès el nom de qui les ha col·locades! Li podríem enviar un correu perquè, de tant en tant, miri si estan actualitzades. El temps no passa en va i tots canviem. O no?

Aquest bloc cada dia és més caòtic; va començar amb poesia i potser acabarà com el famós bloc de “la fea” la sèrie que tothom diu que no mira, però que té superàvit d’audiència. És clar que, en el meu cas, no hi ha por; per un costat, perquè ni tan sols he posat etiquetes als escrits del bloc —tal com recomanen que es faci perquè els robots que recullen informació per Internet el localitzin—, i per l’altre, el més important, perquè no hi he inserit la meva foto.

L’Anna em va donar l’empenta per fer el bloc, i me n’alegro perquè és com parlar sol, sense que et titllin de boig. M’encanta que em llegiu, Anna i Quim, i m’agrada llegir-vos i llegir els escrits de la gent que teniu enllaçada al vostre.
Avui, prou rotllo; no sigui que em caigui alguna altra etiqueta!

2 comentaris:

antoni ha dit...

Hola Núria:
m'alegro que el bloc ja no sigui anònim. M'agraden molt els apunts que hi penges. Evidentment, m'hi enllaçaré.
Ara ja et puc treure una etiqueta: la de blocaire sense rostre (hehehe). Benvinguda al món dels blocs!

A peu coix ha dit...

Hola Antoni, no m'has donat temps ni a fer-ho públic això que ja no és anònim, ara estic preparant l'escrit.
No m'espantis amb això d'enllaçar-me al teu bloc que tu hi tens visites il·lustres i el meu és molt modest.
Una abraçada