El tema d’avui —encara que indirectament— és fruit de la presentació d’un llibre a la qual vaig anar ahir. Dic indirectament perquè aquestes reflexions i el que van dir només deuen tenir en comú alguna paraula que segurament sortirà al llarg de l’escrit.
Es tracta, doncs, que m’ha vingut al cap el tema de l’aigua, de tot el que va passar quan vàrem sentir-nos dins d’un pànic col·lectiu —prefereixo dir-ho així—. Cada cop que l’engegaves la televisió, la ràdio o llegies el diari tenies la sensació d’estar a punt de l’apocalipsi.
Es tracta, doncs, que m’ha vingut al cap el tema de l’aigua, de tot el que va passar quan vàrem sentir-nos dins d’un pànic col·lectiu —prefereixo dir-ho així—. Cada cop que l’engegaves la televisió, la ràdio o llegies el diari tenies la sensació d’estar a punt de l’apocalipsi.
Digueu-me inconscient, digueu-me entrada en anys, però dins meu encara conservava la calma perquè recordava les temporades de sequera que havíem passat quan era petita i també les dites populars. Tot i que confesso que vaig tenir una mica de rau-rau quan per l’abril i no hi va haver “aigües mil”, em va quedar l’esperança que “Pel maig cada dia un raig”.
Voldria deixar molt clar que tots hem de ser conscients que s’ha d’aprendre a fer servir l’aigua; de fet, als de la meva generació els nostres pares ja ens van ensenyar de petits a tenir cura de l’aigua, i a mi no se m’ha oblidat.
Durant aquest temps de sequera, els mitjans ens van anar repetint i repetint el cicle de l’aigua; però... algú va anar una mica més lluny amb l’explicació i, a fi d’il·lustrar-ho més, va dir a títol anecdòtic que segurament estàvem bevent-nos la mateixa aigua que un prestigiós científic havia begut cent anys enrere.
El primer que em va passar pel cap va ser un ecs! També conec el cicle humà! —Tot el que entra surt—.
Dit això —que, segurament, va passar desapercebut per alguns oients— vaig realment témer que no hagués estat així per a segons quines indústries farmacèutiques. El que sí que em va espantar, va ser el fet que no se l’hi ocorregués fer un estudi de l’aigua per esbrinar si hi havien quedat propietats miraculoses, després de passar pel cervell dels genis, i en poguessin fer pindoletes per repartir-les com a vitamines.
Per cert, la presentació del llibre és deia La salut avui, ciència o negoci? Em van agradar els arguments dels ponents i el fet que vagin dir que el llibre estava obert a reflexions.
Voldria deixar molt clar que tots hem de ser conscients que s’ha d’aprendre a fer servir l’aigua; de fet, als de la meva generació els nostres pares ja ens van ensenyar de petits a tenir cura de l’aigua, i a mi no se m’ha oblidat.
Durant aquest temps de sequera, els mitjans ens van anar repetint i repetint el cicle de l’aigua; però... algú va anar una mica més lluny amb l’explicació i, a fi d’il·lustrar-ho més, va dir a títol anecdòtic que segurament estàvem bevent-nos la mateixa aigua que un prestigiós científic havia begut cent anys enrere.
El primer que em va passar pel cap va ser un ecs! També conec el cicle humà! —Tot el que entra surt—.
Dit això —que, segurament, va passar desapercebut per alguns oients— vaig realment témer que no hagués estat així per a segons quines indústries farmacèutiques. El que sí que em va espantar, va ser el fet que no se l’hi ocorregués fer un estudi de l’aigua per esbrinar si hi havien quedat propietats miraculoses, després de passar pel cervell dels genis, i en poguessin fer pindoletes per repartir-les com a vitamines.
Per cert, la presentació del llibre és deia La salut avui, ciència o negoci? Em van agradar els arguments dels ponents i el fet que vagin dir que el llibre estava obert a reflexions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada