Una amiga em va enviar aquest poema de Miquel Martí i Pol en un dia molt especial per a mi. Ho recordaré sempre.
Deixa que els mots conservin el misteri
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.
L'essencial es diu amb senzillesa.
Deixa que els mots conservin el misteri
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.
L'essencial es diu amb senzillesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada