Un nom molt poc afortunat!


Volia descansar tranquil·lament i mentrestant llegir el butlletí Info 41 que edita el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona. A la quarta pàgina se m’ha clavat la vista en un titular de lletres vermelles i orgulloses. La síndrome de la Mari Pili, la por de les dones a no ser estimades.

Segons el citat butlletí, aquesta síndrome la pateixen algunes dones que lluiten per ser bones en cada un dels rols de la vida, encara que això els comporti un desgast físic o emocional extremat i que s’enfonsin quan rebin un missatge de rebuig... (llegir més)

Aquesta va ser una de les xerrades en un dels actes que es van organitzar amb motiu del Dia Internacional de la Infermeria, el maig de 2008, a l’Hospital de Martorell. També explica el butlletí que la conferenciant és periodista i professora de comunicació.

Ràpidament, vaig cap al meu Google i li pregunto si coneix aquesta nova síndrome.
Em surt aquest enllaç.

Tinc curiositat de saber perquè li han posat aquest nom tant poc afortunat i també saber si quan un posa un nom a una síndrome, cal enregistrar-lo, com se sol fer amb les obres literàries. I, sense ànim de molestar, si pogués, de passada saber, quin nom hi ha pensat per al sexe masculí... Ui! ja està, indagant una mica més i amb l’ajuda d’una amiga que m’ha enviat un correu, apareix aquest enllaç del diari “20 minutos” on aquesta pregunta ja queda clara.

Què en deuen pensar els preofessionals de la salut d’aquest tema i, que van pensar totes aquelles infermeres que surten a la fotografia i si en van dir res, de tot això. Llàstima de no ser-hi!

Res, coses meves!