Recordo que, ja fa molt temps, vaig sentir aquesta pregunta en un programa de ràdio; crec, fins i tot, que era el d’Antoni Bassas —aprofito per dir que el trobaré a faltar, a Antoni Bassas; durant el temps que he hagut d’estar de baixa m’ha fet molta companyia. El felicito per tota la tasca feta a la ràdio i espero veure’l o escoltar-lo molt aviat—, tot i que no vaig poder seguir el debat perquè havia de marxar de casa.Dins meu vaig cridar ben fort: “Cap de sardina!”
Les presses van fer que, en aquell moment, no hi reflexiones. Avui deixo aquí la pregunta i mentrestant vaig a fer-me el cafè amb llet hi aniré pensant.
A casa la dita era la següent: Val més ser un petit amo que un gran mosso.
Com ho veieu?
3 comentaris:
DOncs Núria, concordo amb tu: més val ser cap d'una cosa petita que cua d'una de gran.
EL refranyer que d'això en sap molt ens diu també que:
# Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
# Val més ser cap d'arengada que cua de pagell
# Val més ser cap de gat (o de rat, o de ratolí) que cua de lleó
# Val més ser cap de llissa que cua de pagell
# Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç)
# Val més ser cap de moixó que cua de tauró
# Val més ser cap de sardina que cua d'anfós (o de pagell, o de llobarro, o de tonyina)
Sembla que les comparacions són inacabables, però totes amb el mateix sentit: val més governar en una empresa petita, que ésser governat en una gran empresa.
No ho sé, no m'he aturat a pensar-ho. Vaig sentir-ho el dia que l'Antoni Bassas va parlar-ne, però ara tampoc recordo massa el contexte.
Tens raó amb el tema de l'Antoni Bassas, m'agradava el programa i l'estil que hi havia. Procurava no predre'm el debat del dimarts.
Doncs jo crec que us duré la contrària a tots. Voler ser cap de sardina és el que ha portat aquest país a ser el que és: res. Els partits es trenquen perquè tothom vol ser-ne el que mana, encara que el partit cada vegada sigui més petit; el Barça està a la vora del caos pels interessos personalistes d'uns i d'altres; els convenis mai no contenten ningún perquè un sindicat va sempre contra l'altre...
Jo crec que més val contribuir al lleó sent-ne la cua, que al capdavall no deixa de ser lleó; o bé ser cua de peix gran (com més gran millor), perquè als petits, ja se sap com els van les coses...
reflexionem-hi, també.
Publica un comentari a l'entrada