De no cantar jo m'entristia:
per mi és el cant
tal com el pa de cada dia.
És un parany, una ferida.
Cada cançó s'emporta
un tany de ma florida.
Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar tota ma via.
Clementina Arderiu
De no cantar jo m'entristia:
per mi és el cant
tal com el pa de cada dia.
És un parany, una ferida.
Cada cançó s'emporta
un tany de ma florida.
Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar tota ma via.
Clementina Arderiu
2 comentaris:
No estic gaire posada en el tema artístico literari, potser és per això que no conec gaires video poemes. Aquest em sembla molt bonic. Senzill i concret, com han de ser les coses.
Felicitats pel vídeo poema i també pel bloc, Núria. I benvinguda al món dels blocaires.
Gràcies Anna, de fet tu m'hi vas engrescar després de veure el teu, que ja veus vaig seguint.
Publica un comentari a l'entrada